dijous, 30 de maig del 2013

Joseph Brodsky: novetat editorial

Joseph Brodsky
Poemes escollits
Traducció de Judit Díaz Barneda
Edicions de 1984
512 pàgines
26 euros






Vespre de tardor en una ciutat modesta
que s'enorgulleix d'estar inclosa al mapa
(el topògraf devia tenir un atac d'eufòria
o bé s'havia lligat la filla del jutge).

Cansat de les seves pròpies meravelles,
l'Espai abandona temporalment
la grandesa, i es limita
a traçar el carrer Principal; i el Temps
observa, amb una fredor glaçant,
l'esfera del rellotge de la botiga d'ultramarins,
on es pot trobar tot allò que el nostre món
és capaç de produir: des d'un telescopi fins a un imperdible.

Aquí hi ha un cinema, bars, i a la cantonada
una cafeteria amb les persianes abaixades,
un banc de totxana vermella amb una àliga d'ales desplegades
i  una església, que hauria estat oblidada,
tant ella com la seva xarxa,
si no fos perquè té correus al costat.
Si aquí no fessin nens,
el pastor batejaria els cotxes.

Aquí els grills esvaloten el silenci.
A les sis de la tarda, com després d'una guerra
atòmica, ja no hi trobes ni una ànima.
La lluna s'aixeca i s'emmarca en el fosc
quadrat de la finestra, com el teu Eclesiastès.
Només molt de tant en tant, en direcció desconeguda,
un Buick luxós banya amb els fars
l'estàtua al Soldat Desconegut.

Aquí no somies en dones vestides amb transparències,
sinó en la teva adreça escrita en un sobre.
Aquí, al matí, en veure la llet que s'ha tornat agra,
el lleter sap que t'has mort.
Aquí es pot viure oblidant el calendari,
empassar-te el bromur, no sortir al carrer
i mirar-te al mirall, com un fanal
que es mira en un bassal que s'asseca.

diumenge, 28 d’abril del 2013

Robert Creeley: novetat editorial

Robert Creeley
A la terra
Traducció de Dolors Udina
Cafè Central / Eumo Editorial
128 pàgines
18 euros






UNA COPA PLENA

L'edat sap poc més que les seves queixes.
El temps passat mai no serà recuperat.
Els vells, home i dona, són abandonats a ells mateixos.

Quan jo era jove, semblava haver-hi poc temps.
Corria d'un dia al següent com si em perseguissin.
A cada cosa que descobria, una altra em posseïa.

Sobre l'amor no podia fer preguntes, no era res
que preveiés, que mai pensés que era meu.
Encara ara em pregunto si no se m'escaparà.

El que vaig fer, ho vaig fer perquè ho havia de fer
ja per necessitat meva o dels altres.
De fet, és impossible viure i treballar només per la paga.

No sé d'on vinc ni cap a on vaig. La vida és com un riu,
un riu sense principi ni final. Tota la vida
m'ha fet companyia la seva presència, el seu moviment insistent.

L'única saviesa que tinc és el que em devia dir algú:
no acceptar ni donar més del que es pot administrar amb senzillesa.
Treure del pou una copa plena.

dijous, 11 d’abril del 2013

John Burnside: novetat editorial

John Burnside
Dones
Traducció de Juan Antonio Montiel
Lumen
192 pàgines
17,90 euros



 

 
REFRACTATIONES (FRAGMENT)

no es que yo quiera
renacer,

pero en algún sitio
entre esta vida y la otra

imagino un lugar
donde el alma

se purifica,
como el agua turbia se filtra por las huevas de los peces

y por las venas
de las flores de primavera;

y que esto acontece sin más,
como un huevo, o un amanecer,

la sensación de quien se levanta a oscuras
y se viste tras la ventana, mirando afuera

las estrellas, aquí y allá, o un árbol vecino; y oye
un ruido lejos, idéntico al amor, o un tren que pasa,

y se siente los huesos en su lugar
y tensa sus nervios,

y se prepara para salir de nuevo
al mundo que conoce,

sin poder controlar su desconcierto
ante aquello que no puede permitirse obviar.

dijous, 21 de març del 2013

Manel Ollé (ed.): novetat editorial

Manel Ollé (ed.)
Pedra i pinzell. Antologia de la poesia xinesa clàssica
Editorial Alpha
176 pàgines
23 euros

L'antologia aplega, per primer cop en català i en edició bilingüe, les principals veus de la poesia xinesa clàssica traduïdes per Manel Ollé.


ENFILO EL RIEROL DEL SUD PER VISITAR EL MESTRE CHANG

LIU CHANGQING (709-780)

Camino sobre les petjades
que hi ha a la molsa de la sendera.
Núvols blancs als illots de l'estany.
Olor d'herbam de primavera
que encercla la tanca desclosa.
La pluja ha fet més verds els pins.
M'enfilo fins a les fonts del rierol
on hi ha la saviesa i les flors.
Quan arribo davant del mestre,
no recordo què li volia dir.

dimarts, 5 de març del 2013

Gemma Gorga i Joan Ramell: novetat editorial

Gemma Gorga i Joan Ramell
Diafragma
Curbet Edicions
120 pàgines
16 euros

Un projecte a quatre mans amb poemes de Gemma Gorga i fotografies de Joan Ramell.



L'àngel de la pluja
ha caminat descalç
sobre les aigües
i ha deixat un rastre
de plata tòxica

que ara busca infiltrar-se en la memòria tova
dels mol·luscs i les posidònies,
dels crancs aturats en quart creixent,
d'aquestes criatures fetes d'aigua i pregària
que també som.

Lentament i amb cautela
anem retornant a la simetria renaixentista
de l'interior de la closca,
a la remor sedant de les constants vitals.

Era diferent el miracle que demanàvem
(ni llum, ni trompetes, ni peixos multiplicant-se
en l'atrocitat de l'excés).

Un gest més íntim
i eixut,
més semblant al grapat de sal
que també som.


divendres, 22 de febrer del 2013

Francesc Garriga Barata: novetat editorial

Francesc Garriga Barata
Tornar és lluny
Proa
128 pàgines
16 euros




 


és alta la muralla que separa
desigs i inapetència,
com puc saltar-la amb peus de fang?

esclau d'un temps que amaga
la joventut d'uns dies fàcils,
m'empeny a una bellesa que em trasbalsa.

sempre una passa més enllà.

per escometre, ardit tots els fantasmes
que miren de cegar-me
recordaré els vells versos
de mestre Isop, i el cérvol:
les banyes enredades a les branques.
captiu. el que estimava
l'arrossegà a la mort

avui que tinc prou anys,
les ombres sempre espesses
em guarden de la llum.

dimecres, 13 de febrer del 2013

Jordi Pàmias: novetat editorial

Jordi Pàmias
Al cor del món
Edicions 62
80 pàgines
18 euros







ART NOUVEAU

Cànon de l'elegància:
museu de l'Art Nouveau,
amb Alphons Mucha, com a adalil
d'una suprema gràcia fugaç.
El segle vint comença, a Europa,
amb la fascinació d'uns ulls de dona,
amb llargues vestidures, com salzes d'ombra verda,
amb volutes de fum als cartells, amb la porpra
d'una rosa a les copes i als gerros de cristall,
amb ondulades línies als retrats somiosos...

Però tot fou engany.
Al cap d'un segle ens queda el sanglot dels vençuts,
amb esteles punyents al cementiri,
una aurora vermella, rere una nit amb vidres
trencats, el suïcidi
de Stefan Zweig o la ignomínia
del gueto, que va dur a les cambres de gas.
Al museu d'Alphons Mucha, haurem de tancar els ulls.

dissabte, 2 de febrer del 2013

Sadurní Tubau: novetat editorial

Sadurní Tubau
El somni de Gregor Samsa
Columna
102 pàgines
17 euros







Tinc fam, molta fam:
els meus budells
funcionen com màquines de vapor.
Una papallona porpra
fugint de la criada
(que s'atipava de miraculosos alls,
per la qual cosa
l'estèril papaia
li feia una sospitosa olor)
cau presonera
en les meves potetes,
els tous de les quals
encara posseeixen
un xic de substància adhesiva,
malgrat començar a podrir-se
entre els groguencs fulls
del calendari,
i em safistà saber que ella
sí que pot consumar la libació.
En somnis, mastego núvols
i mossego el sol.
Llepo sopes Campbell
i formatge emmental.
(Somiava que apartant a poc a poc
les potetes, com si fossin porcellana
de Sèvres,
m'escapolia, no del meu cos,
però sí d'aquesta llar,
però no:
només em movia en cercles
en l'estranya cruïlla
en la ruta de l'Ésser
dita Eternitat.)

dimarts, 15 de gener del 2013

Matsuo Bashô: novetat editorial

Matsuo Bashô
L'estret camí de l'interior
Traducció de Jordi Mas López
Edicions de 1984
128 pàgines
14 euros

Darrer diari de viatge del poeta japonès Matsuo Bashô (1644-1694), conté passatges en prosa i haikus.



KANAZAWA

Vam arribar a Kanazawa el dia quinzè del setè mes, després de creuar el mont Unohana i la vall de Kurikara. Hi vam conèixer un comerciant anomenat Kasho que hi venia a fer negocis des d'Osaka i hi vam compartir l'allotjament. Havíem sentit parlar d'un tal Issô, que s'havia fet un cert nom en l'àmbit de la poesia i fins i tot havia arribat a ser conegut pel públic en general, però dissortadament havia mort jove, l'hivern anterior, i vam assistir al servei funerari que li oferia el seu germà:

Tu també, tomba,
somou-te amb el meu plor,
vent de tardor.

Ens van convidar a una cabana amb el sostre de palla:

Fresca, ja, de tardor:
tots de cara al meló
i l'albergínia.

Pel camí:

Malgrat el sol,
roent, roent encara,
el vent de la tardor. 

dimecres, 26 de desembre del 2012

Zbigniew Herbert: novetat editorial

Zbigniew Herbert
Poesía completa
Traducció de Xaverio Ballester
Lumen
658 pàgines
26,90 euros 






EL LENGUAJE DEL SUEÑO

cuando duermo
como todos
antes del alba
doy cuerda al reloj
naufrago con mi velero
blanco
una ola se me lleva
de mi velero blanco
busco unas llaves
mato al dragón
que se está riendo
enciendo una lámpara
y sobre todo
charloteo

sospecho
que todos sueñan en imágenes
pero yo me cuento
todas esas tontunas historias
como si estuviera durmiendo
en el túmulo
de la narración

pero así debería ser
el lenguaje del sueño
un llenguaje bello que llega lejos
etéreo
cuando abandona gramáticas
reglas fonéticas
un lenguaje de escarnio 
un lenguaje que no conozco

cuando duermo
en el sitio del gato
a veces recorre
mi cuerpo un escalofrío
una quejumbrosa melodía
que deviene audible

entonces
se cierra
el lenguaje del sueño
sin someterse
al cansancio

puro
lenguaje del dulce espanto

dimecres, 5 de desembre del 2012

Paul Auster: novetat editorial

Paul Auster
Poesía completa
Traducció de Jordi Doce
Seix Barral
302 pàgines
18,50 euros






INTERIOR

Forcejeada carne
de lo absolutamente otro y uno.
Y cada cosa, aquí, como si fuera lo último
en ser dicho: el sonido de una palabra
casada con la muerte, y la vida
que es este afán en mí
por desaparecer.

Contraventanas cerradas. El polvo
de un yo interior, que vacía el espacio
que no lleno. Esta luz
que crece en un rincón del cuarto,
adonde todo el cuarto
se ha movido.

La noche se repite. Una voz que me habla
sólo de los objetos más pequeños.
No ya de objetos, sino de sus nombres.
Y donde no haya nombres,
de las piedras. El alboroto
de las cabras al remontar los pueblos
a mediodía. Un escarabajo
devorado en la esfera
de su estiércol y, más allá, un enjambre
de mariposas púrpuras.

En la imposibilidad de la palabra,
en la palabra no hablada
que asfixia,
me encuentro a mí mismo.

divendres, 9 de novembre del 2012

Dilip Chitre: novetat editorial

Dilip Chitre
Vint esmorzars cap a la mort
Traducció de Gemma Gorga
Cafè Central / Eumo Editorial
80 pàgines
17 euros






EL PRIMER ESMORZAR: OBJECTES
 
Aquest matí és insípid, incolor, inodor:
m’assec a la taula gran.
El cambrer em mira.
En la blancor mortal del plat
reposen dos ous ferrats.
Dos recipients amb la sal i el pebre.
Un bol amb mantega, un bol amb confitura.
Dues taronges. Una pila de torrades.
Agafo un ganivet i una forquilla
i veig fragments de la meva cara emmirallats en l’acer lluent.
Hi ha talls de cansalada per acompanyar els ous.
Percebo la irrevocabilitat de tot.
El món sencer és fred i instantani al matí.
Una mena de gelor amara el ritual silenciós de l’esmorzar.
Em serviran en silenci.
El millor servei és el servei silenciós.
Durant massa temps m’han obsedit les paraules.
Ara cal que mengi en silenci.
Que no anomeni els colors, les aromes i els sabors.
Que no li doni voltes al pessigolleig fugaç de les sensacions.
Que sigui estricte, que sigui gasiu,
que no vagi més enllà de menjar el que he demanat i m’han servit.
Un esmorzar, llavors, és com el propi funeral
encaminant-se cap a un dia vigorós.
L’alienació comença amb l’esmorzar.
El cambrer em mira en silenci com si jo fos Déu.
I jo sóc el senyor del meu esmorzar i dels meus assumptes. 
Aquest matí és insípid, incolor, inodor.
M’assec tot sol a la taula gran. 

dimecres, 24 d’octubre del 2012

Edgar Lee Masters: novetat editorial

Edgar Lee Masters
Antologia de Spoon River
Traducció de Jaume Bosquet
i Miquel Àngel Llauger
Llibres del Segle
584 pàgines
25 euros





SEARCY FOOTE

Jo volia anar a la universitat
però la rica tia Persis no em va voler ajudar.
Així que vaig posar-me a fer de jardiner i a rastellar gespa
i amb els guanys vaig comprar-me llibres de John Alden
i treballava de valent per tirar endavant.
Em volia casar amb Delia Prickett,
però com ho podia fer amb el que guanyava?
I mentrestant la tia Persis amb més de setanta anys,
asseguda a la cadira de rodes mig morta,
amb la gola tan paralitzada que quan provava
de prendre's la sopa se li escorria boca avall com als ànecs–
i no obstant això era una golafre, invertia els seus ingressos
en hipoteques, capficada contínuament
pels seus comptes, rendes i documents.
Aquell dia jo li estava serrant llenya,
i llegia Proudhon quan m'aturava a descansar.
Vaig entrar a la casa per beure aigua,
i ella era allí asseguda a la seva cadira,
i Proudhon sobre la taula,
i sobre el llibre un flascó de cloroform,
que ella feia servir sovint per al mal de queixal.
Vaig xopar de cloroform el mocador
i li vaig emplastrar al nas fins que es va morir.–
Oh, Delia, Delia, tu i Proudhon
éreu la força de la meva mà, i el forense
va dir que s'havia mort d'una aturada cardíaca.
Em vaig casar amb Delia i vaig obtenir els calés–
t'he ben enganyat, no, Spoon River? 

dimarts, 9 d’octubre del 2012

Michel Houellebecq: novetat editorial

Michel Houellebecq
Poesía
Traducció d'Altair Díez i Abel H. Pozuelo
Anagrama
368 pàgines
22,90 euros




CONFRONTACIÓN

Y si necesitamos tanto amor, ¿de quién es la culpa?
¿Si no podemos por principio adaptarnos
a ese universo de transacciones generalizadas
que tanto les gustaría vernos adoptar
a los psicólogos y demás?

Y si necesitamos tanta ensoñación, ¿de quién es la culpa?
¿Si una fracción aún por determinar de nuestra psique
no puede por definición contentarse
con una gestión armoniosa de nuestras pulsiones catalogadas
cuatro o cinco, como máximo?

Y si necesitamos creer en algo
que nos sobrepase, nos haga avanzar, y en lo que descansar al mismo
tiempo,
si necesitamos de una dicha en absoluto cuantificable,
de una fuerza interior que germine en nosotros y se ría de los
imponderables,
que se desarrolle en nosotros y dé a nuestra existencia un valor, una
utilidad y un sentido inalienables,

si también, y a la vez, necesitamos sentirnos culpables,
sentirnos humillados e infelices por no ser más de lo que somos
si realmente necesitamos todo eso para sentirnos hombres,
¿qué le vamos a hacer?

Es tiempo de aflojar la presa.

diumenge, 23 de setembre del 2012

Rowan Ricardo Phillips: novetat editorial

Rowan Ricardo Phillips
The ground
Farrar, Straus and Giroux
72 pàgines
23 dòlars







PROPER NAMES IN THE LYRICS OF TROUBADOURS

My parents never call me Rowan.
I'm Ricky, from Ricardo.
But not Ricky Ricardo.

I'm also the first Phillips in my family.
My mother decided Phillip, my father's
family name, sounded too much like a first name.

(In America, at least).
Rowan Phillip would lead inevitably
to Phillip Rowan. That was her story, and she's sticking to it.

For the record, that's an Old Norse first name,
a Spanish middle name,
and one of  those faux-English-faux-Dutch-sounding last names

that's really Greek for lover of horses.
“Rowan Ricardo Phillips”:
another of those names that straddles seas in the sails of unseen

ships. Still, it sounds typically West Indian to me.
And like the West Indies indefinite.
An indefinite noun in an indefinite poem.

It took me a while to accept it. 

dijous, 6 de setembre del 2012

Georg Trakl: novetat editorial

Georg Trakl
Obra poètica
Traducció de Feliu Formosa
Adesiara
366 pàgines
22 euros






DE PROFUNDIS

Hi ha un camp de rostoll on cau una pluja negra.
Hi ha un arbre fosc que s'alça solitari.
Hi ha el xiulet d'un vent que encercla cabanyes buides.
Que trist, aquest capvespre.

Pels termes del vilatge
la tendra òrfena aplega encara unes quantes espigues.
Els seus ulls pasturen rodons i daurats dins la posta
i el seu ventre és a l'aguait del nuvi celestial.

A l'hora del retorn
els pastors van trobar aquell cos dolç
podrit al bardisser.

Una ombra sóc allunyada de pobles obscurs.
El silenci de Déu
me l'he begut a la font de l'arbreda.

Al meu front apareix un metall fred,
aranyes busquen el meu cor.
Hi ha una llum que se m'apaga a la boca.

De nit m'he trobat en un erm,
tot cobert de deixalles i pols d'estrelles.
Entre els avellaners
tornaven a sonar àngels de cristall. 

divendres, 17 d’agost del 2012

Wislawa Szymborska: novetat editorial

Wislawa Szymborska
Más lecturas no obligatorias
Traducció de Manel Bellmunt Serrano
Ediciones Alfabia
200 pàgines
20 euros






EL LIBRO DE LOS GATOS HABILIDOSOS DEL VIEJO POSSUM
THOMAS STEARNS ELIOT

Thomas Stearns Eliot escribió La tierra baldía con el ceño sombríamente fruncido. Y estos jocosos poemas no hacen sino acentuar aún más la cruda y triste temática de sus grandes obras. La broma es, bajo mi punto de vista, la mejor garantía de seriedad; un aval de que esa gravedad deriva del convencimiento y la elección, y no de una limitación psíquica. Es evidente que Thomas Stearns Eliot no necesita de avales ni garantías. Y lo digo por si hay algún poeta que lleve en mente escribir algo tan serio como La tierra baldía; si así es, que se acuerde también de escribir algo tan "volátil" como este ciclo de poemas sobre gatos. No es necesario que sean gatos; puede escribir sobre perros, vacas, pavos, cárabos, carcoma (aunque sea), o algún pequeño escarabajo. O bien, simplemente de gatos. Después de leer la obra queda claro que el tema aún no está agotado. Su traductor, Andrzej Nowicki, nos regala nueve de los catorce poemas que componen el original, todos ellos traducidos de manera ingeniosa. Esos cinco poemas no traducidos tampoco agotan el tema. Cada gato es una personalidad, por lo que se convierte en un proyecto literario independiente. Algo que el mismo Thomas Stearns Eliot sabía perfectamente. Además de eso, el gato posee determinados rasgos inequívocamente felinos que tampoco han escapado a la atención del poeta. Presten, por favor, atención a la cita: "Siempre está en el lado equivocado de la puerta / y aunque solo hace un momento que salió, ya vuelve a querer entrar". Cualquiera que conozca a los gatos aplaudirá dicha observación. La vida del que tiene un gato se convierte en un constante abrir y cerrar de puertas. Con los perros hacemos ejercicio en espacios abiertos. Con los gatos, dentro de casa. En uno u otro caso salimos ganando, porque no hay nada peor para el estómago y el alma que ser víctima de la inercia y el marasmo.

Traducción del  inglés de Andrzej Nowicki, ilustraciones (bonitas y divertidas) de Jasnusz Grabianski. Varsovia: "Nasza Ksiegarnia", 1970.

dijous, 2 d’agost del 2012

Pere Joan Martorell: novetat editorial

Pere Joan Martorell
Aquest Cor
Proa
90 pàgines
16 euros







PRESAGI

Serà tota la nit de sang i cendra,
sempre el teu nom pregària en la fosca.

Serà l'alba misteri de la màscara,
desig dels ulls ocults rere la boira.

Sí, concediu-me encara l'esperança
d'una pàtria fèrtil i extingida.

I així serà el mot l'última promesa,
presagi de la teva veu callada.

Serà tota la nit de fang i marbre.
Donau-me temps, més llum, per oblidar-ho.